ésser inquiet que circules entre mig de la boira espesa ( que no (em) deixa veure, que no (em) deixa respirar )... que (m') impedeix fer un pas endavant i pensar amb claredat, que es camufla entre el res i el tot, com l'esperit neguitós que darrera la cortina,recorda l'essència de les espelmes quan escalfaven el menjador a mitja nit... deixa('m).
deixa('m) que l'aigua dels bassals sigui absorbida pels mitjons foradats, deixa('m) que refresqui els dits que intenten avançar, que intenten créixer... que si apareixen fongs només cal curar-los amb paciència, però aquest intent ja haurà valgut la pena, ja hi haurà un canvi fet, que ara és temps de canvis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario