A vegades el subconscient ens avisa que no hi toquem del tot, que ens falten o ens sobren sensacions, sentiments, mals de cap i fantasies. Ens activa burlescament creant cops dins la memòria i els records on els pensaments xoquen entre si. Hi ha masses passos a fer.
Podem crear un control?
Constantment estem creant diàlegs de paraules, de mirades. Diàlegs amb relacions experimentals, i quan dic experimentals em refereixo a que no saps mai què pot passar, perquè si em somrius, jo puc pensar que *** , i si penso ja ho subjectivitzo tot i me'n vaig per les branques.
Que jo crec i tu creus a l'hora, però les relacions augmenten i disminueixen al mateix temps que em creix el desig del teu control. Del control dels teus sentiments i de la relació mútua.
El diàleg entre tu i jo és escàs. Existeix un buit entremig que ens pertorba i ens incomoda. Però jo vull, o no? Que ens expliquem les coses, en general. Què ens està passant?
Vull el control del incontrolable, que no es mogui d'enlloc. Vull trobar-me i trobar-te cada cop que ho necessito. Et necessito, però t'amagues dins del fum.
Sóc incapaç de viure amb les mans buides i tinc el cap ple de pardals. Els excrements em col·lapsen.
La veritat és que no sé què estic narrant, perquè crec que el que sento podria ser una interpretació errònia del que està succeint. Que intento apropar-me però em fa vergonya demanar-t'ho i potser tot es una teranyina que estic creant només per a contestar-me a mi mateixa i t'excloeixo sense voler.
Estic narrant ho inerrable?
Ens amaguem dins del fum.
(els inicis i reflexions: intoxicació)
No hay comentarios:
Publicar un comentario